Comentari de l'Eixample

Eva: Penso que aquesta part és molt bonica ja que hem pogut veure moltes de les coses que pasant en cotxe ni et fixes i així es pot apreciar millor, com per exemple la Casa de les Punxes.
Raquel: es un dels itineraris més informaius i culturals, es un itinerari molt bonic i una mica cansat i molt interesant ya que ens ha ensenyat moltes coses.
Andrea: En aquet itinerari el que més m'agradat a sigut la visita a la Pedrera, encara que hi havia moltes escales per pujar. També m'hauria agradat entrar a la Sagrada Familia.
Irene: Aquest itinerari ha estat molt bé. Moltes vegades he passat per la Pedrera, però mai tenia prou temps per entrar-hi i la Casa de les Punxes m'ha agradat molt.

Recorregut de les Rambles

De la Plaça Catalunya al Teatre Poliorama

Les dos Rambles estan contruides sobre un riu o torrent. Hi ha cinc trossos de rambla que es diuen Rambla de Canaletes (instal·lada aquí des de temps molt antics), Rambla dels Estudi (anomenada així perquè en aquest tram hi havia l'Estudi General o Universita), Rambla de Sant Josep o de les flors ( únic lloc de la ciutat en què al segle XIX s'hi venien flors i que avui conserva encara aquesta activitat), Rambla de Caputxins (anomenada així per l'antic convent de frares caputxins) i Rambla Santa Monica (on s'aixeca la parròquia que li dóna nom i que va ser, temps enrere, convent dels Agustins Descalços).

Rambla de Canaletes

Rambla dels Estudis

Rambla de les Flors

Rambla dels Caputxins

Rambla de Santa Mònica

Rambla de Mar






La Rambla fa 1.200 metres aproximadament de llargada.

Les figures que hi han per les rambles s'anomenen mims, es mouen sense parlar i representan un personatge.

El tram de la Plaça Catalunya rep el nom de Rambles de les Canaletes, te aquet nom perque hi ha una font, al davant de la font hi ha una dita que diu "Si beveu aigua de la font de canaletes sempre mes sereu uns enamorats de Barcelona i per lluny que us n'haveu tornareu sempre.

I a aquesta font els aficcionats del Barça celebra els seus triumfs.

Pasant per el carrer del pintor Fortuny arriben al museu MACBA i CCCB. Allà normalment s'exposa la memòria crítica de l’art de la segona meitat del segle XX.

El museu te unes finestres de colors llampants, davant hi ha un monument en forma de roca gegant.

Al carrer Carme hi ha una església que es diu Betlem que pertany al estil arquitectònic conteporani, el ordre religios que la va contruir va ser el franquisme i el interior de l'edifici va ser totalment destruit a la guerra civil (funadada al 1643)



Al nom del tram per on vam caminar s'anomena tram de la Virreina (Rambla Sant Josep)

Del Palau de la Virreina a l'edifici del Liceu

El palau de la la Virreina es va construir per l'arquitecte Josep Ribes entre 1772 i 1777 per encàrrec del virrei del Perù: Manuel Amat i Junyent, per fer contenta la seva nova esposa. Avui en dia es la seu de l'area de cultura de l'Ajuntament i la seva sala d'exposicions acull obres d'artistes catalans contemporanis, com Oriol Bohigas o Antoni Abad.

Es diu així perquè en Manuel Amat i Junyent va morir, llavors va quedar el nom de Virreina.

Més avall arriben al que anomenem Mercat de la Boqueria, té una superfície de 2.583 m²

Arribem al bar Pinocho que és molt popular on es va servir per primera vegada el "biberó" que és un cafè amb llet condensada.

Al bell mig de la Rambla vam trobar l'obra ceràmica de Joan Miró que rep el nom de Miró i seguidament vam anar cap al Liceu.

La funció del Liceu és representar obres de teatre, òpera, dança..
L'any 1837, un Batalló de la Milícia Nacional, amb Manuel Gibert i Sans al capdavant, creà, al Convent de Montsió que es trobava als voltants del que avui és el Portal de l'Àngel, el Liceo Filodramático de Montesión. La finalitat de la nova entitat era, per una banda, promoure l'ensenyament musical (d'aquí el nom de Liceu) i, per l'altra, l'organització de representacions escèniques, de teatre d'òpera, per part dels alumnes.
Al 1838 l'entitat va canviar el nom pel de Liceo Filarmónico Dramático de S.M. la Reina Isabel II. Li va ser concedit la compra de l'edifici del Convent dels Trinitaris, situat al centre de la Rambla de Barcelona. Tot seguit es van començar els treballs d'enrunament d'aquest convent per tal d'edificar un nou edifici capaç d'acollir totes les activitats del Liceu.
Miquel Garriga i Roca va ser l'arquitecte encarregat de la construcció del Liceu. Les obres es van començar l'11 d'abrilde 1845 i el Teatre es va inaugurar el 4 d'abril de 1847.

L'incendi de 1994
Entre dos i tres quarts d'onze del matí del 31 de gener de 1994 , mentre dos operaris treballaven en la reparació del teló d'acer que, en cas d'incendi, havia d'impedir que el foc passés de l'escenari a la sala –una altra ironia del destí–, les guspires del seu bufador van prendre en els plecs de la guardamalleta, el cortinatge fix de tres cossos que amagava la part alta de l'escenari. Alguns trossos encesos de roba van caure a terra i, encara que els treballadors es van apressar a apagar-los i es va abaixar el teló d'acer, tot va ser inútil: les flames havien ja saltat al teló de vellut i pujaven fins al teler i el sostre.

El foc era ja incontrolable quan els bombers van arribar minuts després de les onze. Potser una mica massa tard, perquè mentrestant, segons sembla, els treballadors havien tractat d'apagar el foc amb els mitjans al seu abast en comptes de cridar immediatament els serveis d'extinció.

Per fer possible la reconstrucció del Liceu, es va crear la Fundació del Gran Teatre del Liceu, i la Societat del Gran Teatre del Liceu va cedir la propietat del teatre a les administracions públiques. El nou i millorat teatre va obrir les portes el 7 d'octubre de 1999.

Després de fer fotos al Liceu i buscar l'informació vam anar cap a la Plaça Reial
on vam observar els fanals que va dissenyar Antoni Gaudi I Cornet al 1879.

Les tres germanes de la mitologia que hi ha representades a la font que hi ha al centre de la plaça són les Tres Gràcies: Eufrosine, Talia i Aglae, filles del déu Zeus i de la nimfa Eurinome. Belles com Venus, dispensaven als homes els dons de les seves gràcies.
Es representen agafades de les mans per simbolitzar que la humanitat ha d’estar unida per fer el bé. En l’obra de Rubens, les tres figures es mostren connectades entre si a través dels braços, el vel i les mirades. La unió és, a més de física, psicològica. Aquesta és la principal novetat de la composició.

De la Universitat Pompeu Fabra a Colom

Dins de la Universitat Pompeu Fabra es pot observar com és la vida dels estudiants, podem saver que hi ha diferents universitats de Barcelona com:
Universitat De Barcelona - Centralita
Residència Universitària Sarrià
Universidad Pompeu Fabra - Centralita
BEEI Barcelona Escuela de Estudios Internacionales
Universitat Politecnica De Catalunya - Centralita
Universitat De Barcelona - Facultat De Biologia
Escola Universitària de Turisme Formatic Barna
Universitat De Barcelona - Facultat De Formacio Del Professorat
Centro De Estudios De Las Universidades De California E Illinois
Universitat De Barcelona - Facultat De Belles Arts Al final de la Rambla estan les drassaes que són construccions d'embaracaions de treball de poliester reforçat amb fibra de vidre, es van constrir entre el 1283 i el 1328 y son d'un estil gótic, però actualment és un museu de cera.
Més endavant arribant a Colom sabem que hauria d'assenyalar cap a America però en realitat senyala el mar Mediterrani.

Govern Militar fins al Palau de Mar

Les embarcacions que passegen des de 1888 molt conegudes per tots el barcelonins i visitants de Barcelona son les anomenades Golondrines.

Fotografia del pont del port de Barcelona

Fa deu anys en la zona del port de Bracelona on ara hi ha un pont que et porta cap el Palau de Mar avans hi havia la seu de les competicions de vela dels XXV jocs olimpics.

En el Palau de Mar avans servien de dipòsit on emmagatzemar les mercaderies que arribaven per via marítima i ara ocupa l'actual museu d'historia de Catalunya i el departament d'acció socilal i ciutadania de la generalitat de Catalunya. També te un restaurant que es diu la mar de bo.

Mapa on es loctalitza un triangle, un quadrilàter, un rectangle, un trapezi i un pentàgon formats per trosos de carrers de les Rambles.

Comentari de les Rambles

Eva: He pogut anar molts cops a les rambles pero sempre per comprar coses o simplement mirar tendes, pero no savia que hi hagues tants detalls com el dibuix al terra del miró que mai m'havia fixat així que penso que és molt bonic pels petits detalls que té.
Raquel: les rambles és un itinerari en ql que t'hi fixes molt en coses que mai podries haver imaginat que existis. M'ha agradat mol aquest intinerari.
Andrea: el recorregut que vam fer es molt conegut per als barcelonins, així que jo ja havia vist tot allò, menys el museu d'art contemporani.
Irene: m'ha agradat molt perquè he conegut moltes coses.