Introducció del crèdit de síntesi

diumenge, 8 de juny del 2008

Aquest crèdit de síntesi es diu Conèixer Barcelona, consisteix en uns itineraris que duren quatre dies (Rambles – Façana Marítima, Eixample, Barri Gòtic i Montjuïc) i d'uns altres quatre que estarem al institut pulint tota l'informació. Durant aquests dies estem coneixent una mica més la nostra província, descobrim cases, esglésies, carrers... un munt de coses que mai no podríem haver conegut gràcies aquest crèdit de síntesi.

Visitarem les coses més importants de Barcelona, durant els itineraris, coneixent els edificis que formen part de l’història per al seu modernisme o simplement pel fet dels arquitectes que els han construït.
A més de coneixer una mica més els edificis també estudiarem els arquitectes i les seves obres, també sabrem apreciar el modernisme, el gòtic o el renaixement que ens crida per tots els llocs. I com no hauria de faltar aquest crédit ens dona el fet de saber més sobre la nostra provincia, i com no, el fet de divertir-nos anant pels carrers de Barcelona.
El primer dia farem l’eixample, visitarem les cases més importants d’aquest barri, el segon visitarem tots els carrers de les Rambles, el tercer dia veurem el barri gòtic de Barcelona, el quart pujarem a la muntanya de Montjuïc. I del dia 6 al 12 estarem a classe fen i ordenant el treball, i es clar, posant-lo al bloc, i finalment el dia 13 exposem el treball davant el tribunal.
Comencem!


Recorregut de l'Eixample

dissabte, 7 de juny del 2008


Introducció

Al 1850, havien d'enderrocar les muralles ya que no ha havia espai, així que van negociar i al final van arribar a un acord, la van enderrocar i la nova urbanització que hi havia entre la ciutat i els pobles del pla es va dir Eixample.
Més tard, a l'abril del 1895 van fer un concurs de projectes, el qual el va guanyar l'arquitecte Rovira. L'Eixample era el final del segle que unia la ciutat vella amb els pobles del pla de barcelona com Sants, Gràcia, Sant Martí, Sant Andreu i altres, després el pla de Cerdà va anar creixent però l'ajuntament anava modificant les ordenances del volum edificat així que les edificacions no s'asemblen molt a la idea original.
Aquest és el trapezi format per Diagonal, Passeig de Gràcia, Passeig de Sant Joan i Gran Via:

Mostra un mapa més gran

La rajoleta



Ver mapa más grande

Al costat del nostre institut hi ha una mostra de l'arquitectura modernista, la rajoleta que és el seu nom comercial, construida l'any 1858 i tancada durant els anys seixanta del passat segle XX.
Hi van haver diferents arquitectes que la van utilitzar com Gaudí, Domenech i Montaner, Puig i Cadalfach, Salvador Valeri , Francesc Sellés, Bonaventura Bassegoda, Josep Font i Gumà, Enric Salnier , Josep Azemar,Manuel Joaquim Raspall, Josep Moncunill.
Aquestes són les Rajoles de Pujol i Bausis:

L'illa de la discòrdia fins la casa del Baró de Quadres

Les tres cases es diuen Illa de la Discòrdia perquè acull tres edificacions dels millors arquitectes de la Barcelona Modernista: Josep Puig i Cadafalch, Lluís Domènech i Montaner i Antoni Gaudí




Casa Batlló, Passeig de Gràcia nº43.
Contruïda entre l'any 1904 i 1906
Arquitecte: Antoni Gaudí






Casa Lleó i Morera, Passeig de Gràcia nº35.
Contruïda l'any 1906
Arquitecete:Lluís Domènech i Montaner




Casa Ametller, Passeig de Gràcia nº41.
Construïda entre l'any 1898 i 1900
Arquitecte: Josep Puig i Cadafalch

Hi ha unes poques diferències a les façanes. Les que estan fetes per Gaudi, Puig i Cadafalch i Domènech i Montaner tenien una forma més ondulada, sobresorten una mica, tenen dibuixos a les façanes de flors i animals i unes escultures de escenes d'herois lluitan amb besties, en canvi a les normals les parets són rectes, no tenen dibuixos i tampoc tenen les escultures d'herois.
Al coronament de la façana de la casa Batlló hi ha un animal, un dragó.




matadors de dracs.




Aquí us deixu el dibuix que va fer l'Andrea d'un fanal modernista del Passeig de Gràcia.
Pel c/ Consell de Cent van arribar al c/ Pau Claris on van trobar el passatge Permanyer.
Aquest tipus de cases que hi ha són pareades, cadascuna individual. Pintades de colors clars i vius (blanc, taronja, beix..), tenen senefas i unes tres plantes cadauna. Totes tenen uns petits jardins amb molta vegetació: flors, palmeres algun arbre..










Desprès de fer fotos vam travessar-lo, sortin pel c/ Roger de Llúria. Arribant a una illa de cases, que en aquell moment estava tancat.
La contrucció que hi ha dins de la illa es diu "Manantial del agua de la Asociación de propietarios" i serveix per l'aprofitament de l'aigua desubsòl de la Torre de les Aigües.
Creïem que les condicions de vida són millor dins perque tens bastant llum i també aprofites més l'aigüa.
Seguidament vam pujar pel c/ Roger de Llúria fins arribar al c/ Aragó on vam veure l'església gòtica de la Concepció.
La seva situació primitiva era el monasteri femení de Santa María de Jonqueres traslladada pedra a pedra entre 1871 i 1888. La van traslladar perquè Isabel II va ser destronada i al no voler que la demolessin van aconseguir que l'Ajuntament cedis les pedres i es trasllades.


Vam pujar pel c/ València girant desprèscap al c/ Bruc fins que vam veure la placa que hi ha a la façana. En la placa hi ha escrit: Conservatori Superior Municipal de Música (1916). Arquitecte: Antoni de Falguera i Sivilla (1876-1945).

Desprès d'apuntar tot lo necesari, vam pujar el carrer fins a la Diagonal on vam veure l'edificació de La Casa De Les Punxes.

Arquitecte: Josep Piug i Cadafalch.
El nom popular es refereix a que l'edifici mostra una certa aparença medieval i també s'hi endevina una influencia nòrdica.



Vam seguir per la Diagonal fins arribar al c/ Pau Claris on vam entrar a la casa del Baró de Quadres. La seva funció actualment és Serveis de casa Àsia, es a dir, una relació d'Àsia amb Europa.
Finalment vam sorti pel c/ Rosselló des del cual vam tornar al passeig de Gràcia.

La Pedrera

La Pedrera en realitat es diu Casa Milà, perque els amos de aquella casa eren els Milà.
El seu arquitecte va ser Antoni Gaudí; nascut a Reus el 25 de juny de 1852. Ingressa a l'Escola Provincial d'Arquitectura de Barcelona el 1873 i obté el títol d'arquicte el 1878. La seva contribució a l'arquitectura és única i està considerat com un dels màxims exponents del modernisme. Des de la infantesa Gaudí va ser un atent observador de la natura, de la qual l'atreien les formes, els colors i la geometria.
Les obres mes importants son La Pedrera, La Sagrada Familia i La Casa Batllò.
Els elements artistics i artesanals tenen més relació amb formes de la natura.
En aquet edifici es pot visitar el menjador, els dormitoris dels nens, la cuina, el terrat i les golfes.






Es el terra del menjador, te forma de triangle de diferents tipus de marrons.





Aquesta aixeta es trobava a la cuina,
on es posen els plats te forma de rodona



A la foto es veu un quadre que estava a la habitació dels
nens.




Les diferencies que hi ha entre la Pedrera i les altres cases del Passeig de Gràcia son la Pedrera te xemeneies, vuit pisos té badalots no iguals i trencadises per estalviar. Gaudì no volia reixes al terrat pero la senyora Milà si volia i es van barallar i Gaudi va deixar sense terminar la casa i va a anar a fer la Sagrada Familia. I les cases del Passeig de Gràcia son de diferents arquitectes son mes irregulars, tenen moltes escultures i estan decorades de formes diferents.

La Sagrada Família

La Sagrada Família es l'obra més famosa de Gaudí, a la que va dedica tota la vida fins a l'extrem de anar a viure dins de el recinte per seguir més de prop la construcció. Es l'unic gran temple actualment en construcció en tot el mon.

Hi ha tres façanes en La Sagrada Família: En l'any 1892 comencen la façana de la Natividad, el claustre, y el ventanal del creue nort. l'any 1899 s'acaba el "Portal del Rosario" dins de la façana de la Natividad. Els estudis que Gaudí feia de cada façana eren molt detallats y es plasmava en maquetàs a escalàs 1:25 y 1:10 . De la façana de la Pasión va fer tres estudis, el definitiu l'any 1911, publicat en 1917, Peró no va fer una maqueta. Va fer també els càlculs de els cimboris, Peró no l'estudi complet. De la façana de la Gloria, nomes va fer la maqueta y un estudi detallat. Gaudí dedica els últims anys de la seva vida l'estudi complet de l'interior de el temple amb maquetàs a escala 1:10, con les columnes, "bóvedas, ventanals, cubertas" y façanes d'enllaç entre portals.

Escenes que hi ha representades en les façanes són religioses, segons deien la Sagrada Família te 18 torres que simbolitzen els 12 apòstols, els 4 evangelistes, la Verga Maria i Jesús (la torre més alta): la façana de la Natividad es l'única part del temple directament construïda per Gaudí. Justament al centre, sobre la porta principal i entre les quatre torres, es troba un xiprer que representa l'arbre de la vida, coronat amb una creu en forma de T (Tau), simbolitzant Déu Pare, amb unes diagonals a sobre seu en forma de X (Khi) que és la simbologia del nom de Crist i, finalment, un colom amb les ales obertes en al·lusió a l'Esperit Sant.

La façana de la Passión torres que són dedicades a sant Jaume el Menor, sant Bartomeu, sant Tomàs i sant Felip, amb escultures que els representen col·locats a un terç de l'alçada de les torres corresponents.
La façana de la Glòria, que simbolitzarà la Resurrecció de Crist. La iconografia representarà el lema «A través de la Redempció fins a la Glòria». Les torres campanars estaran dedicades a sant Andreu, sant Pere, sant Pau i sant Jaume el Major.

Ha hagut molts arquitectes desprès de la mort de Gaudí com:
1882-1883 - Francesc de Paula Villar
1883-1926 - Antoni Gaudí i Cornet
1926-1936 - Domènec Sugrañes i Gras
1939-1966 - Francesc de Paula Quintana i Vidal
1966-1974 - Isidre Puig i Boada
1971-1983 - Lluís Bonet i Garí
1983-1985 - Francesc Cardoner i Blanch
1985-( )- Jordi Bonet i Armengol

L'actual arquitecte de la Sagrada Família es en Jordi Bonet.

fotografia de grup davant de la sagrada Família

Comentari de l'Eixample

Eva: Penso que aquesta part és molt bonica ja que hem pogut veure moltes de les coses que pasant en cotxe ni et fixes i així es pot apreciar millor, com per exemple la Casa de les Punxes.
Raquel: es un dels itineraris més informaius i culturals, es un itinerari molt bonic i una mica cansat i molt interesant ya que ens ha ensenyat moltes coses.
Andrea: En aquet itinerari el que més m'agradat a sigut la visita a la Pedrera, encara que hi havia moltes escales per pujar. També m'hauria agradat entrar a la Sagrada Familia.
Irene: Aquest itinerari ha estat molt bé. Moltes vegades he passat per la Pedrera, però mai tenia prou temps per entrar-hi i la Casa de les Punxes m'ha agradat molt.

Recorregut de les Rambles

divendres, 6 de juny del 2008


De la Plaça Catalunya al Teatre Poliorama

Les dos Rambles estan contruides sobre un riu o torrent. Hi ha cinc trossos de rambla que es diuen Rambla de Canaletes (instal·lada aquí des de temps molt antics), Rambla dels Estudi (anomenada així perquè en aquest tram hi havia l'Estudi General o Universita), Rambla de Sant Josep o de les flors ( únic lloc de la ciutat en què al segle XIX s'hi venien flors i que avui conserva encara aquesta activitat), Rambla de Caputxins (anomenada així per l'antic convent de frares caputxins) i Rambla Santa Monica (on s'aixeca la parròquia que li dóna nom i que va ser, temps enrere, convent dels Agustins Descalços).





Rambla de Canaletes

Rambla dels Estudis
Rambla de les Flors
Rambla dels Caputxins
Rambla de Santa Mònica
Rambla de Mar






La Rambla fa 1.200 metres aproximadament de llargada.





Les figures que hi han per les rambles s'anomenen mims, es mouen sense parlar i representan un personatge.


El tram de la Plaça Catalunya rep el nom de Rambles de les Canaletes, te aquet nom perque hi ha una font, al davant de la font hi ha una dita que diu "Si beveu aigua de la font de canaletes sempre mes sereu uns enamorats de Barcelona i per lluny que us n'haveu tornareu sempre.





I a aquesta font els aficcionats del Barça celebra els seus triumfs.






Pasant per el carrer del pintor Fortuny arriben al museu MACBA i CCCB. Allà normalment s'exposa la memòria crítica de l’art de la segona meitat del segle XX.
El museu te unes finestres de colors llampants, davant hi ha un monument en forma de roca gegant.

Al carrer Carme hi ha una església que es diu Betlem que pertany al estil arquitectònic conteporani, el ordre religios que la va contruir va ser el franquisme i el interior de l'edifici va ser totalment destruit a la guerra civil (funadada al 1643)



Al nom del tram per on vam caminar s'anomena tram de la Virreina (Rambla Sant Josep)

Del Palau de la Virreina a l'edifici del Liceu

El palau de la la Virreina es va construir per l'arquitecte Josep Ribes entre 1772 i 1777 per encàrrec del virrei del Perù: Manuel Amat i Junyent, per fer contenta la seva nova esposa. Avui en dia es la seu de l'area de cultura de l'Ajuntament i la seva sala d'exposicions acull obres d'artistes catalans contemporanis, com Oriol Bohigas o Antoni Abad.


Es diu així perquè en Manuel Amat i Junyent va morir, llavors va quedar el nom de Virreina.

Més avall arriben al que anomenem Mercat de la Boqueria, té una superfície de 2.583 m2








Arribem al bar Pinocho que és molt popular on es va servir per primera vegada el "biberó" que és un cafè amb llet condensada.



Al bell mig de la Rambla vam trobar l'obra ceràmica de Joan Miró que rep el nom de Miró i seguidament vam anar cap al Liceu.







La funció del Liceu és representar obres de teatre, òpera, dança..
L'any 1837, un Batalló de la Milícia Nacional, amb Manuel Gibert i Sans al capdavant, creà, al Convent de Montsió que es trobava als voltants del que avui és el Portal de l'Àngel, el Liceo Filodramático de Montesión. La finalitat de la nova entitat era, per una banda, promoure l'ensenyament musical (d'aquí el nom de Liceu) i, per l'altra, l'organització de representacions escèniques, de teatre d'òpera, per part dels alumnes.
Al 1838 l'entitat va canviar el nom pel de Liceo Filarmónico Dramático de S.M. la Reina Isabel II. Li va ser concedit la compra de l'edifici del Convent dels Trinitaris, situat al centre de la Rambla de Barcelona. Tot seguit es van començar els treballs d'enrunament d'aquest convent per tal d'edificar un nou edifici capaç d'acollir totes les activitats del Liceu.
Miquel Garriga i Roca va ser l'arquitecte encarregat de la construcció del Liceu. Les obres es van començar l'11 d'abrilde 1845 i el Teatre es va inaugurar el 4 d'abril de 1847.

L'incendi de 1994
Entre dos i tres quarts d'onze del matí del 31 de gener de 1994 , mentre dos operaris treballaven en la reparació del teló d'acer que, en cas d'incendi, havia d'impedir que el foc passés de l'escenari a la sala –una altra ironia del destí–, les guspires del seu bufador van prendre en els plecs de la guardamalleta, el cortinatge fix de tres cossos que amagava la part alta de l'escenari. Alguns trossos encesos de roba van caure a terra i, encara que els treballadors es van apressar a apagar-los i es va abaixar el teló d'acer, tot va ser inútil: les flames havien ja saltat al teló de vellut i pujaven fins al teler i el sostre.


El foc era ja incontrolable quan els bombers van arribar minuts després de les onze. Potser una mica massa tard, perquè mentrestant, segons sembla, els treballadors havien tractat d'apagar el foc amb els mitjans al seu abast en comptes de cridar immediatament els serveis d'extinció.



Per fer possible la reconstrucció del Liceu, es va crear la Fundació del Gran Teatre del Liceu, i la Societat del Gran Teatre del Liceu va cedir la propietat del teatre a les administracions públiques. El nou i millorat teatre va obrir les portes el 7 d'octubre de 1999.








Després de fer fotos al Liceu i buscar l'informació vam anar cap a la Plaça Reial
on vam observar els fanals que va dissenyar Antoni Gaudi I Cornet al 1879.

Les tres germanes de la mitologia que hi ha representades a la font que hi ha al centre de la plaça són les Tres Gràcies: Eufrosine, Talia i Aglae, filles del déu Zeus i de la nimfa Eurinome. Belles com Venus, dispensaven als homes els dons de les seves gràcies.
Es representen agafades de les mans per simbolitzar que la humanitat ha d’estar unida per fer el bé. En l’obra de Rubens, les tres figures es mostren connectades entre si a través dels braços, el vel i les mirades. La unió és, a més de física, psicològica. Aquesta és la principal novetat de la composició.

De la Universitat Pompeu Fabra a Colom

Dins de la Universitat Pompeu Fabra es pot observar com és la vida dels estudiants, podem saver que hi ha diferents universitats de Barcelona com:
Universitat De Barcelona - Centralita
Residència Universitària Sarrià
Universidad Pompeu Fabra - Centralita
BEEI Barcelona Escuela de Estudios Internacionales
Universitat Politecnica De Catalunya - Centralita
Universitat De Barcelona - Facultat De Biologia
Escola Universitària de Turisme Formatic Barna
Universitat De Barcelona - Facultat De Formacio Del Professorat
Centro De Estudios De Las Universidades De California E Illinois
Universitat De Barcelona - Facultat De Belles Arts Al final de la Rambla estan les drassaes que són construccions d'embaracaions de treball de poliester reforçat amb fibra de vidre, es van constrir entre el 1283 i el 1328 y son d'un estil gótic, però actualment és un museu de cera.
Més endavant arribant a Colom sabem que hauria d'assenyalar cap a America però en realitat senyala el mar Mediterrani.

Govern Militar fins al Palau de Mar

Les embarcacions que passegen des de 1888 molt conegudes per tots el barcelonins i visitants de Barcelona son les anomenades Golondrines.

Fotografia del pont del port de Barcelona

Fa deu anys en la zona del port de Bracelona on ara hi ha un pont que et porta cap el Palau de Mar avans hi havia la seu de les competicions de vela dels XXV jocs olimpics.

En el Palau de Mar avans servien de dipòsit on emmagatzemar les mercaderies que arribaven per via marítima i ara ocupa l'actual museu d'historia de Catalunya i el departament d'acció socilal i ciutadania de la generalitat de Catalunya. També te un restaurant que es diu la mar de bo.

Mapa on es loctalitza un triangle, un quadrilàter, un rectangle, un trapezi i un pentàgon formats per trosos de carrers de les Rambles.




Comentari de les Rambles

Eva: He pogut anar molts cops a les rambles pero sempre per comprar coses o simplement mirar tendes, pero no savia que hi hagues tants detalls com el dibuix al terra del miró que mai m'havia fixat així que penso que és molt bonic pels petits detalls que té.
Raquel: les rambles és un itinerari en ql que t'hi fixes molt en coses que mai podries haver imaginat que existis. M'ha agradat mol aquest intinerari.
Andrea: el recorregut que vam fer es molt conegut per als barcelonins, així que jo ja havia vist tot allò, menys el museu d'art contemporani.
Irene: m'ha agradat molt perquè he conegut moltes coses.

Recorregut del Barri Gòtic

dijous, 5 de juny del 2008


Plaça Catalunya


El nombre de las estatuas situadas encima del banco se llaman Mercuri o Hermes, lo hemos identificado principalmente porqué és la única escultura que hay encima.
El Barrio Goico se llama así porqué es la parte más antiguia de barcelona.
Más abajo del banco estan las Ramblas, antes de llegar a ellas hay una escultura dedicada a Francesc Macià, presidente de la generalidad de cataluña vilanoba i la Geltrú en los años 1859 hasta 1839.
Al lado hay una inscripcion en la cual pone "Així heu de voler Cataluña com tantes vegades jo l'he promesa al poblre oliticament lliure, socialment justa, economicament própera i esperitualment glorosia."

Adentros del Barrio Gòtico.

Después de salir de la plaza Cataluña erntramos ya en el barrio gótico en la calle de al lado del Hard Rock donde hay una plaza llamada Ramon Amadeu, que era un escultor i celebrista que vivió del 1745 al 1821 en Barcelona, delante hay una iglesia que se llama Santa Anna tiene un estilo románico. Dentro hay un claustro de mucha vegetacion, con arcos i pozo en medio.
Saliendo se este claustro y iendo por otras calles llegamos a la calle Bertrellans, donde podemos contar 7 fanales, más alante esta la calle de portaferrisa que se llama así porquè antiguiamente era una de las puertas de la mmuralla en el siglo XIII.
En la calle Petritxoll podemos observar 3 pareados

En esta misma calle hemos podido ver que hay personajes célebres relaicionados como por ejemplo Radio Nacional de Espanya y su companyia berifica al Sr. Dalma vecino simbolico de esta calle entre los siglos 1949 y 1969.
Continuando hacia delante hay una plaza que se llama plaza del pino, llamada asi porqué es de los reies pino y tiene un estilo gótico puro. Después salimos por una calle que se llama Ave Maria en el idioma latín i que es iportante porqué nuestras lenguas tanto el castellano como el catalan provienen de esta lengua. Más adelante hay una calle que se llama así por tener muchas tiendas de antigüedades que no son los mismo que podemos encontrar en nuestro barrio porqués esas tiendas tienen objetos mś antiguos i las tiendas son mucho más grandes. Unos metros más abajo hay una calle que se llama call y entre los numeros 5 y 7 podemos observar si miramos a la pared que aún quedn restos de la muralla por su forma sobresalida.

Desdel c/ del Call hasta la Plaza del Rey

En la esquina de la calle del Call encontramos una pequeña estatua del Sant Ramon del Call, y lo sabemos porque la calle que hace esquina se llama así.
Un call era la zona habitada, antiguamente, por judíos en los Países Catalanes.


La sinagoga es un edificio de estudio y oración para los judios, también hay una placa en arabe con su traducción: El santo Rabino Samuel ha saber i nunca acabe su vida. año 692 Se hallo con otros restos del tiempo de los judios en esta casa levantada sobre las ruinas de la que fundo Santo Domingo (año 182o)

Fuimos hacia la calle Sant Felip Neri hasta llegar a la plaza. La plaza es grande con una fuente en el centro, algun bar, casas.. Esta plaza tiene cinco lados.
Entonces vimos los fanales de estilo gòtico que antes en la calle Bertrellans habiamos contado. Aunque estos parecian más grandes.





Seguidamente llegamos a la plaza Garriga i Bachs donde hay un monumento dedicado a los barceloneses que se levantaron contra el dominio napoleónico y fueron ejecutados. En la placa pone: El pareb Juan Gallifa, el Dr. Joaquin Pou, Don Juan Massana, Don Salvador Aulet, Don Jose Navarro, Don Pedro Lastortras, Don Jualian Portet i Don Ramon Mas van sacrificar la seva vida per Déu, per la patria i per el rei. La ciutat agraïda permaneix perpetuament en la seva memoria. 1929

A continuación fuimos por la calle del Bisbe donde vemos el puente que conecta el Palau de la Generalitat con la casa dels Canonges.
Ahora seguimos hacia la calle de la Pietat donde hay una placa: A pel·les mestres nascut al cor de Barcelona ha rebut l'homenatge de la ciutat i de tot Catalunya. Les corporacions artístiores complauen a recurdar-ho. 1935






Pasamos por el Portal de la Pietat de la Catedral donde en el timpano está representado Jesucristo con la Virgen Maria.
La catedral de Santa Cruz y Santa Eulalia, más conocida como Catedral de Barcelona, fue construïda entre 1298 y 1450. Aún así la fachada quedó inacabada hasta finales del siglo XIX, cuando se reanudaron las obras en motivo de la celebración de la Exposición Universal de 1888. Esta catedral es de estilo gótico.

La casa dels Canonges recibe este nombre porque tiene el origen en el siglo XIV, cuando el edificio servía de residencia a los canónigos regulares de la Seo, que habían abandonado la clausura. Los canónigos eran eclesiásticos que tenian una prebenda por la que pertenecian al cabildo de una iglesia catedral.
A continuación el la c/ Paradís encontramos el antiguo Templo romano.





Las columnas que se conservan son de finales del siglo I aC. Actualmente este edificio es el Museo De História de la ciudad. En la placa indica: Mont Tàber, 16'9m, Cotta altimètrica a nivell de la mola del llindar del centre excursionista de Catalunya.



Volvemos a la calle de la Pietat donde a mano derecha encontramos el Palau del Lloctinent.
Un lloctinent (lugarteniente) es la persona que tiene la función de sustituir a otra en su cargo en determinadas ocasiones. En Catalunya hacia de residéncia del representante del rey en Catalunya, aunque nunca lllego a cumplir esta función. Hasta 1994 fue la seu de l'Arxiu de la Corona d'Aragó ya que fue utilizado para alojar los archivos de la Corona de Aragón; actualmente, está cerrado al público.








Seguimos hasta la Plaza del Rey. Los nombres de los edificis históricos que la envuelven son: el Museo de la Historia de la ciudad, l'Arxiu de la Corona d'Aragó, el Saló del Tinell y la Capella del Palau Reial Major.
El Saló del Tinell en la Edat Media, inicialmente, era la sala de ceremonias del palacio, en la que se recibían las embajadas y se realizaban banquetes. Durante el siglo XVIII, las religiosas del Convento de Santa Clara lo transformaron en una iglesia, pero en 1936 recuperó su forma original. Actualmente se ha convertido en un espacio para exposiciones y otros eventos culturales.
El hecho historico que se produjo durante el reinado de los Reyes Católicos fue recibir a Colón de su regreso de America, pues era su residencia barcelonesa.