Del Palau de la Virreina a l'edifici del Liceu

El palau de la la Virreina es va construir per l'arquitecte Josep Ribes entre 1772 i 1777 per encàrrec del virrei del Perù: Manuel Amat i Junyent, per fer contenta la seva nova esposa. Avui en dia es la seu de l'area de cultura de l'Ajuntament i la seva sala d'exposicions acull obres d'artistes catalans contemporanis, com Oriol Bohigas o Antoni Abad.

Es diu així perquè en Manuel Amat i Junyent va morir, llavors va quedar el nom de Virreina.

Més avall arriben al que anomenem Mercat de la Boqueria, té una superfície de 2.583 m²

Arribem al bar Pinocho que és molt popular on es va servir per primera vegada el "biberó" que és un cafè amb llet condensada.

Al bell mig de la Rambla vam trobar l'obra ceràmica de Joan Miró que rep el nom de Miró i seguidament vam anar cap al Liceu.

La funció del Liceu és representar obres de teatre, òpera, dança..
L'any 1837, un Batalló de la Milícia Nacional, amb Manuel Gibert i Sans al capdavant, creà, al Convent de Montsió que es trobava als voltants del que avui és el Portal de l'Àngel, el Liceo Filodramático de Montesión. La finalitat de la nova entitat era, per una banda, promoure l'ensenyament musical (d'aquí el nom de Liceu) i, per l'altra, l'organització de representacions escèniques, de teatre d'òpera, per part dels alumnes.
Al 1838 l'entitat va canviar el nom pel de Liceo Filarmónico Dramático de S.M. la Reina Isabel II. Li va ser concedit la compra de l'edifici del Convent dels Trinitaris, situat al centre de la Rambla de Barcelona. Tot seguit es van començar els treballs d'enrunament d'aquest convent per tal d'edificar un nou edifici capaç d'acollir totes les activitats del Liceu.
Miquel Garriga i Roca va ser l'arquitecte encarregat de la construcció del Liceu. Les obres es van començar l'11 d'abrilde 1845 i el Teatre es va inaugurar el 4 d'abril de 1847.

L'incendi de 1994
Entre dos i tres quarts d'onze del matí del 31 de gener de 1994 , mentre dos operaris treballaven en la reparació del teló d'acer que, en cas d'incendi, havia d'impedir que el foc passés de l'escenari a la sala –una altra ironia del destí–, les guspires del seu bufador van prendre en els plecs de la guardamalleta, el cortinatge fix de tres cossos que amagava la part alta de l'escenari. Alguns trossos encesos de roba van caure a terra i, encara que els treballadors es van apressar a apagar-los i es va abaixar el teló d'acer, tot va ser inútil: les flames havien ja saltat al teló de vellut i pujaven fins al teler i el sostre.

El foc era ja incontrolable quan els bombers van arribar minuts després de les onze. Potser una mica massa tard, perquè mentrestant, segons sembla, els treballadors havien tractat d'apagar el foc amb els mitjans al seu abast en comptes de cridar immediatament els serveis d'extinció.

Per fer possible la reconstrucció del Liceu, es va crear la Fundació del Gran Teatre del Liceu, i la Societat del Gran Teatre del Liceu va cedir la propietat del teatre a les administracions públiques. El nou i millorat teatre va obrir les portes el 7 d'octubre de 1999.

Després de fer fotos al Liceu i buscar l'informació vam anar cap a la Plaça Reial
on vam observar els fanals que va dissenyar Antoni Gaudi I Cornet al 1879.

Les tres germanes de la mitologia que hi ha representades a la font que hi ha al centre de la plaça són les Tres Gràcies: Eufrosine, Talia i Aglae, filles del déu Zeus i de la nimfa Eurinome. Belles com Venus, dispensaven als homes els dons de les seves gràcies.
Es representen agafades de les mans per simbolitzar que la humanitat ha d’estar unida per fer el bé. En l’obra de Rubens, les tres figures es mostren connectades entre si a través dels braços, el vel i les mirades. La unió és, a més de física, psicològica. Aquesta és la principal novetat de la composició.