Glossari

Detritus: gastat per fregament, esmicolat.
Claustre: Recinte, normalment quadrat, voltat de murs amb galeries cobertes i obertes vers el pati, que serveix de centre i comunicació a les principals dependències d'un monestir, d'una catedral, etc.
Necròpoli: Cementiri d'època prehistòrica o antiga.
Llòbrec: Fosc, tenebrós.
Criteri: Norma per a jutjar una cosa.
Deixebla: Persona que rep l'ensenyament d'un mestre.
Cura: Atenció a vetllar pel bé o pel bon estat d'algú o d'alguna cosa.
Bohèmia: artista que mena una vida precària i desordenada.

Sinagoga: (del grec συναγωγή synagoge, que significa "reunió" o "assemblea") és el lloc d'estudi i oració pels jueus. El terme hebreu és Beit Knesset, "Casa d'Assemblea", o Beit a Tefila, "Casa d'Oració".
Timpà: és la zona triangular o gablet entre una llinda i les arquivoltes. Esdevé un espai semicircular a la part superior d'una portalada romànica o gòtica, i manté la decoració escultòrica.
Gàrgola: és una part que sobresurt d'una canonada que serveix per a evacuar l'aigua de de les taulades. En l'arquitectura medieval, especialment en la gòtica , son molt usades en esglésies i catedrals i acostumen a estar adornades amb figures intencionadament grotesques que representen homes, animals, monstres, dimonis. Probablement, teníen la funció simbòlica de protegir el temple i espantar als pecadors. Es varen mantenir, en menor quantitat, en l'arquitectura renaixentista i, fins i tot,en algunes esglésies barroques.
Esmunyir: Fer esmunyir-se, fer passar lliscant per una estretor.
Emblemàtics: Objecte visible consagrat per l'ús per a representar una idea, una cosa abstracta, etc...
Eixam: molts carrers petits, tots seguits.
Orfebres: Artista que treballa objectes d'or, argent i altres metalls preciosos o Persona que ven aquests objectes.
Munió: de persones, animals o vehicles que avancen els uns darrere els altres formant una llarga filera.
Policromades: Pintar de diferents colors.